Immersions

Les Formigues

Durada del viatje : 20 minuts

Situades en front de la badia de Calella i Llafranc, a l'alçada de Cap de Planas, la victòria d'almirall Roger de Llúria en representació del Rei Pere el Gran, en contre les forces invasores del Rei francès Felip l'Ardit, l'estiu del 1285, amb l'enfonsament de més de disset galeres franceses. Encara avui en dia, podreu contemplar la placa commemorativa al costat del far, les restes del vapor espanyol," Paz de Espalza" dedicat al transport de carbó, enfonsat en la Vigília de Nadal del 1921, a tan sols -17 mts. i el peci romà de les Illes Formigues a -42 mts. de fondària.

Entre altres, testifiquen que en aquestes petites Illes Formigues han estat el marc d'innumerables batalles navals.
Moltes són doncs, les immersions que es poden plantejar.

Escull de Fora

Des d'una llosa a -6 mts. i seguint una carena tapisada de gorgònies (Paramucea clavata), en direcció Est, entre les que s'amaguen meros (Epiphelus guaza), sards (Diplodus sargus), llagostes (Palinurus elephas), i passant per l'estret túnel d'11 mts. de llarg, tapissat de corall vermell (Corallium rubrum), podreu arribar fins els -42 mts.; o si ho voleu, partint de la mateixa llosa a -6 mts., agafant direcció a terra (Oest) la immersió discorrerà entre enormes pedres, amb alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis), sards (Diplodus sargus) corvinas (Argyrosomus regius) cabretes (Serranus cabrilla), pops (Octopus vulgaris), etc...

Sense passar dels -20 mts. de fondària.

Pecio "Paz de Espalza"

Vapor espanyol que transportant carbó, va embarrancar la nit del 24 de Desembre del 1921, en les Illes Formigues, segons el rumor popular, fou degut a una borratxera col·lectiva de la celebració de la Vigília de Nadal, buidat de la càrrega, va ser dina-mitat i enfonsat.

Les seves restes, es troben a prop d'un altre vapor enfonsat a finals de segle, del que no s'en saben dades.

Les Restes del vaixell enfonsat romanen a -17 mts. de fondària, en un prat de posidònia (Posidònia oceànica), en la que s'amaguen congres (Conger conger), morenes (Muraena helena), tords (Crenilabrus ocellatus), castanyoles (Chromis chromis) pops (Octopus vulgaris), etc...

El fons pels seus voltants discurreix entre grans pedres, passadissos i esquerdes visitades per orades (Sparus auratus) sards imperials (Diplodus sargus), déntols (Dentex dentex).

Fondària màxima - 20 mts.